"La Societat Subprime"

(Article publicat a La Vanguardia el 03-10-2008)

Mentre els grans bancs d'inversions nord-americans tanquen o busquen comprador, i la desconfiança de les entitats financeres respecte als seus propis actius encareix les hipoteques i redueix la renda disponible de les famílies, assistim a la paradoxa que Antón Costa (catedràtic de Política Econòmica de la UAB) anomena socialisme per a rics: la Reserva federal frena, amb fons públics, la caiguda al buit dels grans beneficiaris del capitalisme. Inversionistes que van emetre deute garantit amb actius hipotecaris d'escassa qualitat i la van centrifugar a la resta del sistema financer veuen ara com aquell Estat a qui van menystenir prima la seva negligència amb cares catifes sota les que amagar la seva opulència esgotada. Per als bancs nord-americans va canviar el negoci quan la Reserva Federal va abaixar dràsticament els tipus d´interès després de l´esclat de la bombolla d´internet i de l'11 de setembre. Amb aquesta liquidesa generada es van concedir hipoteques a clients d'escassa solvència, i per sobre del valor de l´habitatge hipotecat. Quan aquests deutors no podrien satisfer les quotes, el banc es quedaria amb uns habitatges que, degut a la bombolla immobiliària, ja haurien superat fins i totel valor de la hipoteca executada. Però els impagats i la caiguda del mercat van punxar la bombolla. El diner es va refugiar en el petroli, que és la base de tots els plats de la nostra economia, i el que va començar com una estratègia financera en un despatx de Wall Street va acabar afectant la nostra inflació. Sota aquests núvols, l´economia real serà qui rebrà el xàfec.

Els diners són la mesura de l´èxit. Ha sigut la globalització una il.lusió social per legitimar la no regulació dels fluxos financers? Seria la Taxa Tobin un punt de partida, com ja pregonava Ignacio Ramonet, editor de Le Monde Diplomatique, el 1997? Fins a on arribarien les tanques d'un possible corralillo made in USA? La fi del cicle ha de comportar un canvi de model? I si hi havia indicadors suficients de caiguda lliure, perquè es va deixar fer?

Al clàssic de John Sturges Els Set Magnífics, alter ego de l'actual G7, un dels protagonistes explica una paràbola: un home cau des del terrat d'un edifici i quan en plena caiguda passa per davant de la finestra d'un dels pisos, l'home que hi ha a la finestra li pregunta: "Com va tot, amic?", mentre l'altre contesta: "Per ara bé..."